dissabte, 29 de novembre del 2008

Sans i estalvis
Sants 1 - Europa C 1


Potser no ha estat el millor partit d’ambdós equips en el que portem de Temporada, potser no ha estat un prodigi de tècnica ni virtuosisme futbolístic, potser no ho ha estat, perquè en aquell terreny i en aquelles condicions no era possible. Però ha sigut un dels enfrontaments més intensos i constants que he vist darrerament. Cap dels 2 equips ha buscant conscientment l’empat, cap equip ha apostat per un futbol conservador i avar, cap equip volia deixar “viu” al rival, l’un, el Sants, per donar un cop definitiu a la lliga i deixar a l’Europa a sis punts, l’altre, el visitant, per donar un cop d’efecte, guanyant al camp de l’actual líder per igualar-lo a la classificació. El que són les coses, el resultat menys volgut per totes dues parts, ha sigut a la postra, el resultat definitiu. Un empat on el Sants ha perdut els seus primers dos punts a casa i que bé haurien pogut ser els tres. Per ocasions, per mèrits i per punts (si hagués estat un combat de boxa) l’Europa es podria haver endut el partit. Tan sols un clamorós error arbitral ha privat als escapulats d’una victòria més que justa. No ha estat un partit clarament dominat per cap dels dos equips, l’equilibri, la igualtat, ha sigut el denominador comú en moltes fases del partit. Un partit, com era previsible, bastant travat, on costava molt combinar i fer més de tres passades seguides. Un partit on semblava, per moments, que l’Europa s’adaptava millor a les difícils condicions del terreny creant les úniques i veritables ocasions de perill davant la porteria rival. El Sants ha tingut la pilota en algunes fases del partit, però en terra de ningú, i sense saber que fer-ne amb ella. Poques, per no dir cap ocasió de perill per part de l’equip local, és un pobre bagatge per a una primera part que a acabat tal i com havia començat: 0 a 0.

Novament, a la represa, les millors ocasions han estat per l’equip visitant, que fins i tot en aquesta fase del joc, dominava al seu rival. Un claríssim u contra u errat per l’Europa i la lesió del seu central han descentrat momentàniament als graciencs, cosa que ha aprofitat l’equip local, per fer l’1 a 0, en l’única aproximació a l’àrea visitant. Poc els hi durat l’alegria als de Sants, ja que un cop de cap a les acaballes del partit ha fet pujar el definitiu empat a 1 al marcador. No ha estat un resultat just, però si més no, no ha estat tan injust com el gol del Sants feia preveure.

Repartiment de punts que deixa les coses iguals, o quasi. Repartiment de punts que afavoreix als perseguidors i estreny una mica més la capçalera de la classificació. Setmana a setmana els equips van creixent i trobant el seu lloc al Paradís o...al infern.