Embafats de Mickey

Qui ho havia de dir. La rata més famosa del món ha fet 80 anys i curiosament, per a enveja de propis i estranys, segueix tenint, pràcticament, el mateix aspecte que el dia que va néixer. Mickey Mouse, com així se’l coneix, n’ha vist de tots els colors, incloent una guerra mundial i infinitat de guerres locals, no per menys globals, més incruentes. Ha estat testimoni de l’arribada de l’home a la lluna i de la baixada de la dona a la terra. Ha viscut la primavera de Praga i el maig del 68 a París mentre la Betty Boop li feia un francès. S’ha estovat amb Sinatra i s’ha estripat amb Frank Zappa. Ha viatjat amb àcids psicodèlics que corrien més que l’AVE. Ha tastat les mels de l’èxit i ha sobreviscut al seu creador. No ha tingut fills perquè el Goofy és molt esquerp i la seva parella “oficial”, una frígida insuportable. Ha tingut una vida de luxe més enllà dels mèrits demostrats. Ha estat un símbol i un referent per a varies generacions d’infants lobotomitzats que trobaven normal que una rata parlés, un elefant volés, un tigre cantés, una cafetera ballés o un príncep de fireta amb unes ridícules malles ressuscités una bleda morta amb un petó virginal.

En fi Mickey, per molts anys, i com que sé que, malgrat tot, em sobreviuràs, m’agradaria que expliquessis als meus nets que, en un altre temps, a Hamelin va existir un flautista que, per salvar a la població, s’enduia les rates fins el riu i les ofegava per a joia i complaença de tot el regne. Ells t’entendran, no t’amoïnis.