El caixer que m’ha canviat la vida

Avui, amb una simple visita al caixer automàtic, he confirmat les meves sospites. Allò que, fins fa poc, només era un brogit, aquesta tarda ha esdevingut, finalment, una clamorosa realitat. Jo volia trenta euros, tan sols trenta euros, i el caixer m’ha demanat si els volia en castellà, en català o en valencià. A les 16,32 era una persona que parlava i escrivia fluidament dos idiomes, a les 16,33 era la mateixa persona, però ara amb tres idiomes. Un minut, només un minut he necessitat per aprendre una nova llengua. Quina escola d’idiomes o quin professor particular no vendria la seva ànima al diable per aquesta increïble eficàcia docent?

Aplicant la mateixa metodologia i sense voler donar-me-les de pedant instruït, resulta que m’he convertit, en qüestió de minuts, en una veritable font de saber lingüístic, en un poliglota excepcional. Ara, a més del català, castellà i una mica de francès, parlo correctament el valencià, el balear, l’andorrà, el bolivià, el mexicà, el canari, l’andalús, l’argentí, el xilè, el colombià, el peruà, el veneçolà, el nicaragüenc, el cubà, el panameny, el salvadorenc, l’uruguaià, l’equatorià, ...i molts altres idiomes petits de països petits amb els que no us vull cansar. En fi, un pou de saviesa, del que em costarà sortir i una riquesa cultural de primer ordre que dormia plàcidament en el meu interior i que, sincerament, desconeixia.

Mai li estaré prou agraït al caixer automàtic de la cantonada. I prometo portar-li flors, quan arribi el bon temps.