dimecres, 12 de novembre del 2008


La nit del caçador (1955)
The Night of the Hunter

L’única pel·lícula com a director de Charles Laughton, és aquest conte fosc ambientat a l’època de la Gran Depressió i que, des del punt de vista d’uns nens, ens desgrana una història terrible de psicosis. Mai Robert Mitchum, el protagonista masculí, va ser tan odiat com en aquest film. Mai un “dolent” va ser tan magníficament “dolent”. Encara ara, quan recordo o torno a visionar aquesta pel·lícula, no puc deixar d’experimentar una gran ansietat i un profund neguit per aquesta història terriblement inquietant, reflex sòrdid de la condició humana.
Aquest mític film conté, sense cap mena de dubtes, algunes de les seqüències més impactants i tanmateix belles del setè art. La imatge de Shelley Winters, morta i asseguda al seu cotxe al fons de l’estany o la fugida dels nens en barca pel riu de nit, són dos exemples antològics que perduraran per sempre en la memòria col·lectiva dels amants del Cinema.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Home, deu n'hi do el terror que genera Robert Mitchum a "El cabo del Terror"

son of belvedere ha dit...

Sí, sí, també. Pero el cert és que tinc debilitat pel "caçador", deu ser producte d'algun trauma infantil, o no tan infantil. Mitchum sempre genial. Imagina't si hagués estat Enterum...