L’aneguet lleig

Per a tots els aneguets lletjos que no es valoren prou, que es menyspreen i pateixen un dèficit profund d’autoestima. Per a tots aquells que se senten absolutament desplaçats i envegen la feina i la brillantor dels altres. Per a tots els que pensen que no arribaran en lloc, que les seves capacitats són limitades i els agradaria ser d’una altra manera. Per a tots aquells que odien els que en saben més, als que estan millor preparats, als més intel·ligents i amb reconeixement social, però que en el fons voldrien ser com ells. Per a tots aquells que no suporten la bellesa perquè aguditza encara més la seva quotidiana lletjor. Per a tots aquells que fugen de la lluentor perquè posa cruelment en evidència la seva pròpia mediocritat.

A tots aquests els hi diria que no desesperin, que com l’aneguet lleig del conte, un dia es convertiran en un esplèndid i desacomplexat cigne, per admiració de propis i estranys. L’únic que hauran de vigilar és de no dedicar-se al ballet, perquè tots sabem com de malament acaba El Llac dels Cignes. Molta sort en la vostra reconstrucció personal.