És preferible que duri molts anys

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.

Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca t’hagi enganyat.
Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

M’he permès la llibertat de citar al meu company Vicenç Cuesta i transcriure el text que publica en el seu blog i que ens ha acompanyat al llarg de tota la Temporada que ara cloem.
Potser, amic Vicenç, el poema té raó i no és tant important arribar com el propi camí a recórrer. Potser el premi és tot allò que et passa i aprens fent el camí.
Llavors Itaca és com el Mcgufin de Hitchcock, només un pretext per explicar una història, una excusa per posar-se en marxa i veure móns que d’una altre manera mai gosaries ni imaginar.