Pedro el cruel

Amic Pedro, des de que et conec estàs entossudit a deixar-me sol. Tot aquest temps te l’has passat dient-me adéu. Una pàgina darrera l’altre has anat tancant el llibre que em confortava i cada cop em queda menys per llegir.
Ara decideixes, unilateralment, tancar el teu blog. Ara em deixes, ens deixes orfes d’una referència sense la que no podrem sobreviure.
Ets molt despietat, Pedro. No tens entranyes. Em pots dir ara que farem els addictes al teu imprescindible blog?
Ja seria hora de que en comptes de continus i inexplicables comiats trobéssim espais comuns on poder seguir gaudint de la teva vitalitat, cada cop més necessària.
Company t’odio per deixar-me a la intempèrie, sol a mercè dels llops i els voltors. T’odio tant que no puc deixar d’estimar-te.
Fes el que hagis de fer, Pedro el cruel...jo ja t’enyoro.