Lesbianes i esquirols

Imagineu per un moment, dones que em sou properes, que per circumstàncies de la vida haguéssiu nascut a Lesbos, la petita illa grega on la poetessa Safo acostumava a passar les vacances i les llargues estones d’oci.
Aquest simple, i aparentment inofensiu, accident geogràfic que representa néixer en un o altre lloc, és especialment cruent en alguns casos i font de més d’un desagradable malentès.
Imagineu-vos fent un viatge per Europa lluny de la vostra estimada illa. Com que sou dues noies joves i simpàtiques és molt normal que se us atansin els joves i simpàtics del país amfitrió amb la sana intenció d’establir unes productives i estretes relacions internacionals.
Primer, segurament, us demanaran per cortesia els vostres noms i a continuació la, fatídica i inevitable, pregunta d’on sou.
-Lesbianes, som lesbianes i acabem d’arribar, respondreu vosaltres.-
Els joves i simpàtics de torn, sense dir-se Houdini, faran un número d’escapisme antològic i el més probable és que no els torneu a veure.

Un altre cas, en la línia del precedent, fa referència als nascuts a l’Esquirol, petit municipi prop de Roda de Ter.
Dos companys i amics, dedicats professionalment al Transport des de fa més de 10 anys, van a Manresa a una assemblea per decidir la posada en marxa d’una vaga general del sector a conseqüència de la pujada del preu dels carburants.
En plena sessió i desprès de diferents intervencions, prèvia presentació, dels oradors, els hi toca el torn als dos companys. Un d’ells es posa dempeus, al mateix temps que el moderador, des de la taula, els hi pregunta el nom i d’on venen.- El meu company es diu Enric i jo Pere i els dos som esquirols.-
El silenci va deixar pas a la sorpresa i aquesta a la indignació de tota la sala. L’aldarull, dos dies desprès, encara dura.

En que quedem, el nom fa o no fa la cosa?