Eurocopa: fanatisme nacional

A la vista dels greus incidents que s’estan produint desprès dels partits de l’actual Eurocopa de futbol, a part de generar conflictes, enfrontaments més o menys violents i estimular l’odi entre els diferents països participants, serveix per alguna altre cosa aquesta competició?
Quan es fomenta i s’alimenta de manera irracional les excel·lències de les pàtries, quan des dels governs corresponents i els mitjans de comunicació es fa bandera del futbol com a eina de reivindicació nacional. Quan es desperten les baixes passions dels pobles amb l’única i deplorable finalitat de, no solament ser el millor, sinó que el rival sigui pitjor. Quan l’orgull es basa en la ignorància i es porta a extrems paranoics. Quan la representació de tot un país, d’una forma de ser i d’una manera d’entendre la vida està en mans, o millor en els peus, d’un grup de senyors que l’únic que saben fer és jugar al futbol, i alguns per cert, no gaire be. Quan tot això passa, alguna cosa no acaba de funcionar. No és d’estranyar, aleshores, que tinguem cada nit per sopar, i servides per la televisió, imatges d’autèntiques batalles campals pels carrers del nostre dissortat Continent.
El futbol és un esport dissenyat per a unir persones i gràcies a la incompetència, temeritat i bogeria d’uns quants, acaba per separar països, convertint-los en enemics irreconciliables.