Plorar sense que ningú se n’assabenti

Yo, que nunca sé callar
Y sólo tengo por mengua
No vaciarme por la lengua
Y el morirme por hablar,
A todos quiero contar
Cierto secreto que oí,
Mas no ha de salir de aquí.

Quevedo

Hi ha una pràctica en el món del futbol anomenada pomposament: secret de vestuari.
És o hauria de ser un dels principis bàsics pel bon funcionament del col·lectiu i un element aglutinatiu essencial per desenvolupar la cohesió del grup. Les coses que es parlen a porta tancada, dins d’un vestuari, no haurien de sortir mai d’aquest àmbit.
El blindatge, l’estanquitat d’un vestuari serà un dels principals actius per aconseguir els objectius proposats a l’inici de tota campanya. D’altre manera, un vestuari permeable a l’exterior, exposat a les influencies de l’entorn està condemnat al fracàs i que això acabi passant només serà qüestió de temps.
La frase: t’explicaré una cosa que no vull que expliquis a ningú, ja neix morta. I porta la penitència en el propi enunciat. Les coses que no vols que s’expliquin, comença per no explicar-les. El secret de vestuari ha de ser, com el seu nom ho diu, secret. Qualsevol altre proposta serà un secret a veus.