Per si us fa mandra el llibre sencer

EL PETIT PRÍNCEP

Capítol 1 :
La història comença en que un noi explica que quan tenia 6 anys havia llegit un llibre, que anava sobre boes i les seves preses. Un dia va decidir fer un dibuix sobre aquest, però, cap persona gran l'entenia, tothom deia una cosa diferent.
Fins que va decidir posar-se al seu nivell, i ser com les persones grans.

Capítol 2 :
Aquest noi va viure sol durant tota la seva vida, però, va arribar un dia en que se'n anava de viatge amb avió pel desert, a mig camí, l'avió es va espatllar. Passaven els dies... i els dies... sense aigua ni cap senyal de vida. Fins que, un dia, va despertar-li un noi que tot seguit li va preguntar si li podia dibuixar un be. El noi li començà a dibuixar bens fins que es va cansar i va dibuixar una capsa, amb aquest li va agradar la idea de la capsa.
Aquesta fou la manera en que el noi conegué al petit príncep.

Capítol 3 :
El noi començà a parlar amb el petit príncep i a fer-li preguntes , però, amb aquest li semblava tot molt estrany.

Capítol 4 :
El noi descriu una mica el planeta a on viu el petit príncep, (l'asteroide B612). També diu unes quantes coses sobre els asteroides i les persones grans, que no entenen als nens, que sempre parlen amb números...

Capítol 5 :
Aquest parla del planeta on viu el petit príncep, i sobretot de les seves males herbes, els baobabs. Que creixen fins a poder fer esclatar un planeta força petit.

Capítol 6 :
A l'asteroide B612, s'hi poden veure les postes de sol cada dia a l'hora que vulguis, aquest planeta és tan petit...
En canvi a la terra no. El petit príncep es pensa que pot anar a veure el sol a l'hora que li vingui en gana.

Capítol 7 :
El petit príncep li fa una pregunta al noi sobre les espines de les flors. Però aquest està massa ocupat per a contestar-li, llavors li diu molt bruscament
el que ell pensa.
El petit príncep s'enfada amb el noi, llavors aquest l'intenta consolar.

Capítol 8 :
A l'asteroide B612, li creix una flor molt bonica. Quan ja havia crescut (al mateix
temps que el sol), començà a parlar amb el petit príncep, i li diu coses que aquest no s'hauria pogut imaginar.

Capítol 9 :
El petit príncep se'n ha d'anar del seu planeta, i ha de deixar la bonica flor sola. Aquesta no vol ni que la tapin amb la campana de vidre. Li dóna preses al noi per a que no la vegi plorar.

Capítol 10 :
Aquest va estar visitant uns quants planetes per instruir-s’hi. En un d'ells va trobar un rei que seia en un tron molt senzill.
Aquest no era el que semblava, sinó al revés, segons ell, un monarca de tots els planetes i estrelles. El petit príncep s’avorria allí, ja que no hi havia ningú per a parlar ni cap posta de sol, així que se’n va anar.

Capítol 11 :
Al segón planeta hi habitava un vanitós. Que prenia per admiradors a tots els que passaven pel seu planeta. El petit príncep va estar parlant una estona amb el vanitós, fins que es va avorrir i se’n va anar al següent planeta.

Capítol 12 :
En aquest es va trobar un bevedor. Deia que tenia vergonya de beure, i per això ho feia.

Capítol 13 :
El quart planeta era d'un home de negocis, es passava el dia comptant els estels, aquest diu que ell és molt seriós i que per això els comptava.

Capítol 14 :
Al cinquè, hi habitava un fanaler, aquest havia d'encendre 1440 vegades cada 24 hores el fanal. Ja que, un dia era igual a un minut en el planeta del petit príncep.

Capítol 15 :
El sisè planeta era gegantí, no es podia saber si hi havien muntanyes, oceans,
rius, etc.
Hi habitava un geògraf, aquest feia preguntes als visitants per a saber més sobre els altres planetes, aquest li va preguntar al petit príncep si li podia explicar coses sobre el seu planeta, i desprès li recomanà visitar la Terra.

Capítol 16 :
El petit príncep, va anar com li va dir el geògraf, a la Terra. Aquest, descobrí que hi habitaven moltíssims reis, vanitosos, borratxos, geògrafs, homes de negocis... i també s'assabentà de que abans que s'inventés l'electricitat, hi havien milers i milers de fanalers repartits per tot el món.

Capítol 17 :
Res més arribar es va trobar un munt de sorra que formava dunes, però no va trobar a ningú més que a una serp, va estar parlant amb ella durant una estona i després van callar tots dos.

Capítol 18 :
Després es va trobar a una flor, però aquesta no li va saber dir gran cosa sobre els humans, llavors, aquest va marxar.

Capítol 19 :
El petit príncep va veure una muntanya molt grossa, aquest la va pujar perquè es pensava que des d’allí, podria veure tot el planeta, però solament va veure roques i més roques. Per si de cas, aquest començà a parlar però l'eco sempre responia el mateix que ell deia, llavors es va estranyar molt.

Capítol 20 :
Aquest caminà i caminà fins arribar a un camí que el va portar fins a un jardí de roses, i es va ofendre molt, ja que la seva flor solament era una entre aquell munt de roses i ella li va dir que era única en tot l'univers, i que els seus volcans, solament eren una pedra a la Terra.

Capítol 21 :
Passejant pel camí, es va trobar a una guineu. Es van saludar els dos i després van començar a parlar. Aquesta volia que la domestiqués així seria molt més feliç i així va ser. Fins que va arribar el moment de l'acomiadament, en aquest moment el petit príncep se’n va adonar que la seva flor era única al món.

Capítol 22 :
El petit príncep es va trobar a un guardaagulles, va estar parlant amb ell i li
va està explicant coses sobre el seu ofici.

Capítol 23 :
El petit príncep va estar parlant una estona amb un venedor de pastilles que s'havia trobat.

Capítol 24 :
El noi va interrompre els records que el petit príncep li estava contant, i li va dir que deixés de parlar perquè ell tenia que arreglar l'avió i tot seguit trobar una font. I així va ser, es van posar a caminar pel mig del desert fins que al final van trobar un pou.

Capítol 25 :
Després de beure aigua van estar parlant i preguntant-se coses entre ells fins que al final el petit príncep li va dir al noi que tornés al seu treball, arreglar l'avió, i que ell l'esperaria allí.

Capítol 26 :
El petit príncep se n'ha de tornar al seu planeta, ja que fa un any que està a la Terra. El noi no el vol deixar sol, solament es un nen... però aquest es nega a que el noi l'hagi d'acompanyar ja que serà molt dur per aquest, és com si el petit príncep moris, però no és així, solament ho sembla.
Ja va arribar el moment de que passés el que havia de passar, el noiet es va aixecar i de sobte li va tocar un llamp al peu que el va tirar a terra molt suaument, així va ser com va tornar al seu planeta.

Capítol 27 :
El noi va torna al seu planeta, trist per això, però, cada cop que pensa en que el petit príncep a tornat al seu planeta se li passa tot. A més ara les estrelles sonen com milions de cascavells i riuen com milions de petits prínceps. Però... que haurà passat amb la flor que tant estima el petit príncep ?! Perquè resulta que el noi amb les presses es va deixar el collar...de això ningú s'ha de preocupar, ja que el petit príncep estarà vigilant dia i nit, la seva flor, el seu be , els tres volcans i els baobabs.
I si algun dia teniu dubtes sobre si el be s'ha menjat la flor, pregunteu-li a les estrelles.