Ruixats a la costa, pirates a la vista

És aquest un període de força inestabilitat en els clubs de futbol. Tan si són de Primera, Segona, cadet, infanti, juvenil, de Regional o Catalana, i fins i tot, de solters contra casats, les organitzacions esportives estan submergides en una profunda borrasca a l’espera del bon temps que ha d’arribar.
Els equips que han fet una bona Temporada volen consolidar-la i, si és possible, millorar-la. Els equips que n’han fet una de no tan bona o directament dolenta volen, costi el que costi, canviar les inèrcies i corregir els errors.
Per això són temps volubles i inquiets, temps de canvis, com la mateixa primavera que ens contempla.
És aquest el moment d’anar a pescar allà on faci falta. És el moment dels pescadors d’arrossegament, dels caçadors de recompenses, dels recol·lectors de blat i també, evidentment, dels lladres amb nocturnitat i traïdoria.
Una espècie molt particular, llops insaciables, depredadors del mercat, que llencen els seus hams i les seves immenses xarxes amb la descarada intenció de furtar jugadors als clubs rivals.
Amb promeses d’un món millor, amb cants de sirena de dolcíssima melodia, amb recompenses d’or i plata, amb imatges de filigranes impossibles; aquests venedors de fum teixeixen els seus paranys on s’estavellaran, més endavant, els vaixells incauts i innocents, això sí, quan ja sigui massa tard i no hi hagi possibilitat de fer marxa enrere.
D’un promès viatge a la lluna amb tot pagat, el més fàcil és que acabis només, amb una dolorosa sobrecàrrega als bessons i una enyorança infinita.