Nuñez y Navarro
Hospitalet At. 4 – Mercat Nou Magòria 3

A la dècada dels setanta es va fer famosa a Barcelona una constructora que, amb el nom de Nuñez y Navarro, tenia per costum adquirir tots els xamfrans de l’Eixample per fer blocs de pisos. Se la coneixia popularment amb el sobrenom de “la puta” per la seva afecció a fer cantonades.
Doncs hi ha un camp de futbol a la nostra lliga, al nostre grup 12, el del Hospitalet At. que podria ser hereu d’aquell malnom per les seves reduïdes dimensions que fan extremadament difícil la pràctica d’aquest esport i en conseqüència donen a les jugades a pilota aturada una rellevància decisiva. Així les faltes, i sobre tot els còrners (cantonades), cobren una importància que no tenen en cap altre camp. Jugar aquí amb aquest condicionant no deixa de ser una “putada” per als equips visitants, més tècnics, o fins i tot, amb més recursos futbolístics, però que queden totalment neutralitzats per aquesta peculiar característica que no afavoreix gens l’espectacle.
Un còrner aquí, no és un còrner normal, un còrner és mig còrner per la seva proximitat a la porteria. Un còrner no és mig gol, com es deia antigament, un cor aquí és un gol sencer.
Exemples com el d’ahir no fan més que confirmar tota l’argumentació anterior.
El M9M va ser una nova víctima i en van...d’unes condicions no aptes per al futbol o, si més no, per al futbol que ens agradaria veure en tots els camps.
Com les finals que es decideixen en llançament de penal per a determinar el guanyador, en aquest camp els partits, quasi tots, es decideixen per llançaments de còrners i alguna que altra falta.
El secret és anar a buscar i/o provocar el còrner. Quan més còrners llencis més opcions tens d’endur-te la victòria.
Sabedors d’aquesta peculiar circumstància l’Hospitalet va fer el que havia de fer. Va treure el màxim rendiment als seus limitats mèrits. Va explotar els seus escassos recursos de l’única manera possible. I va reeixir, un cop més, com ho va fer en el seu dia amb altres rivals de superior categoria. De fet, en aquest camp, només han guanyat els 2 equips que encapçalen actualment la classificació: l’Europa i el Santa Eulàlia, equips que van saber-se adaptar perfectament a les característiques del terreny i no deixant fer el seu joc matusser a l’equip local.
L’Hospitalet és un equip, que per futbol practicat, hauria d’estar més a baix a la classificació, la prova està en els mals resultats que treu lluny de casa; però el factor camp està sent decisiu en el lloc de privilegi que actualment ocupa. Realment sobredimensionat si ens fixem en el partit d’ahir on varen fer pocs mèrits i on el M9M es mereixia una victòria que se li va escapar dolorosament i li posa la lliga molt difícil. Les seves darreres aspiracions passaven per guanyar ahir i, si be és cert, que encara els hi queden 9 punts per disputar, que encara no està matemàticament decidit, es fa difícil pensar que es donin les caramboles necessàries perquè aquesta situació canvií.
S’ha de treballar fins el darrer alè i estic segur que aquest equip ho farà. Tenen tota la “professionalitat” i l’ètica que a d’altres equips els hi manca.
Molta sort en el que resta, la meva admiració ja la teniu.