El dibuix i la caricatura
Santa Eulàlia 3 – Vila Olímpica 0

Aquest és un d’aquells partits que es podria explicar només amb titulars, sense cap descripció complementaria. Titulars com ara: “La Vila segueix naufragant terra endins” o “Massa Santa Eulàlia per a tan poca Vila” o “Santa Eulàlia es passeja per la Vila” o “Les vacances de Julio desastroses per a la Vila” o “Un miki verinós paralitza a la Vila” i així fins a l’avorriment.
El Santa ha seguit fidel a la seva línia dels darrers partits, movent-se en el bon camí cap el títol i donant en tot moment una autoritària sensació de seguretat en les seves pròpies forces. El Santa ha estat el viu retrat d’un dibuix ben perfilat, ple de contingut i amb i amb uns contorns clars i de traçat robust. Sòlid en defensa, treballador al mig camp i amb poca arribada a dalt, però molta pegada. Un equip com aquest, amb el seu potencial, hauria de crear moltes més ocasions de gol de les que habitualment genera, però pel vist aquesta tarda, potser no li calen. Arribar i moldre o si ho preferiu en termes econòmics: molt d’interès per tan poca inversió. Solvència contrastada.
El Santa ha estat el dibuix, amb un miki molt inspirat i que ha fet el més difícil: obrir la llauna. Mentre la Vila no ha passat de ser una caricatura. Un esbós cada cop més confús que s’arrossega sense esma pels camps contraris com si estigues pujant al seu Calvari particular.
Els nervis de l’equip local i la pressió de no poder fallar, de no poder tenir el més mínim marge d’error ha donat una mica d’emoció a la primera part. Però ha estat marcar en les darreries dels primers 45 minuts i aquí s’ha acabat la resistència de la Vila i ha finiquitat el partit a falta de 45 minuts de pur tràmit, on tots 2 equips han avorrit a l’espectador. Uns, el del Santa, perquè no els hi calia més esforç i els altres perquè no podien o no en sabien més.
El Santa ha adormit el partit i només ha estat cap el final de la segona part on han acabat d’arrodonir el resultat amb 2 gols més que acabaria reflectint en el marcador, la diferencia real que hi ha entre un i altre equip.
La Vila ha estat novament un tou esparring per a un equip molt superior en totes les línies i en tots els aspectes. Un oposant amb escassos recursos que no ha estat rival per a un conjunt que els ha deixat en evidencia posant al descobert totes les seves mancances lluny de la càlida llar. El Santa li ha tret, aquesta tarda, els colors a la Vila.