L’anxeneta i el gol

Els castellers i el futbol s’assemblen. Les dues activitats tenen un tronc similar, una filosofia equivalent i un objectiu comú: els castellers fer el cim, és a dir, coronar el castell amb l’anxeneta i el futbol, finalitzar la jugada amb el gol.
Totes dues fites ens porten al plaer més absolut i, en determinades ocasions, fins i tot al deliri.
Tots dos tenen una amplia base: el futbol té les línies més poblades al darrera i a mida que aquestes s’apropen a la porteria contraria els elements van disminuint en numero. Els castells també, a mida que es puja de pis els individus disminueixen, sent l’anxeneta el darrer exponent, la consecució de l’objectiu, el “gol dels castells”. De la mateixa manera, el gol és “l’anxeneta del futbol” en aquest popular esport d’equip.
Els èxits o els fracassos són patrimoni del col·lectiu i no pertanyen mai a una sola persona. Són, les dues, activitats de conjunt, una vertical i l’altre horitzontal, però en totes dues el resultat sempre és la suma de tots els esforços.
Si en un castell una peça fluixeja, el castell trontolla; si en un equip de futbol una peça bada, l’equip se’n ressent.
La força del treball en equip et farà estar cada cop més a prop del cel, en tots dos casos.