El circ de la Verneda

Que el Jupiter quedaria despenjat, quart o cinquè, ho vaig dir quan anava 1er.
Que la forma d’actuar al llarg de la competició per part del Jupiter no ha estat la més correcta i/o ètica i això acabaria passant factura, com així ha estat.
Que al Jupiter només li queda la honra de la imbatibilitat a casa, cosa que acabarà perdent aquest proper cap de setmana quan el Santa Eulàlia li passi pel damunt com ha fet amb el M9M, Europa i Barceloneta.

Aquestes paraules profètiques varen ser escrites ara fa una setmana i no em negareu la seva absoluta vigència i actualitat. No es tracta de ser un visionari o un endevinador professional, simplement aplicant la pura observació, l’experiència i una mica de sentit comú són suficients per treure conclusions tan encertades.
Cap de setmana pràcticament decisiu per al desenllaç final de la lliga.
El Santa Eulàlia com era previsible ha passat pel damunt d’un Jupiter patètic, penós i lamentable. Una caricatura d’equip, una broma descomunal, incapaç de presentar la més mínima oposició a un, ara sí líder, equip infinitament superior que l’ha deixat en evidència tan i com ha volgut.
El conjunt de la Verneda m’ha deixat una de les pitjors sensacions, no solament d’aquesta, sinó de les darreres temporades. Un equip que ha distorsionat i alterat l’esdevenir de la lliga amb decisions arbitraries, de dubtosa eficàcia i de nul·la ètica. Un equip mal portat, enganyat, desorientat, utilitzat quan ha convingut i abandonat quan ja no ha servit als interessos del Club o per ser més concrets, als interessos personals d’alguns membres amb responsabilitat dins el Club.
Un Club amb la història i la trajectòria que se li suposa ha estat capaç de llençar per terra, en una sola temporada, tots els valors futbolístics que els seus avantpassats han atresorat amb esforç, treball i dedicació durant molts anys.
El Sr. Gustavo, coordinador del Club, ha deixat en pocs mesos de competició al Jupiter a nivell d’equips amb una ètica tan dubtosa com el Llongueres Sant Crist, el Pere Gol, o la Penya Olivella.
Tot plegat una pallassada que no fa riure a ningú, ni tan sols als propis jugadors que han vist com eren menyspreats al llarg de tota la competició.
El Jupiter estarà a final de Temporada al lloc que li pertocarà per demèrits propis, lluny, molt lluny dels equips de dalt. Lluny per futbol i encara més lluny per manca d’integritat, esportivitat i ètica.
Hi ha dues maneres de perdre: deixar-se guanyar o no oposar al rival cap argument per a guanyar. I el Jupiter ja fa unes setmanes que va decidir anar-se’n de la lliga per la porta del darrera. Tan de bo que no hagués entrat mai.