La ginesta ha florit
Jupiter 0 – Santa Eulàlia 4

La ginesta està esplèndida en aquesta època de l’any, quasi tan com l’estat de forma del Santa Eulàlia a aquestes alçades de la Temporada. La lliga ha estat dura i llarga i encara ens queda el desenllaç final. Hi ha hagut moments de tots colors i de tots sabors. Moments per a uns i moments per a d’altres. I ara a manca de només 9 punts per a la seva cloenda, tot sembla encarat per a l’equip de l’Hospitalet i més desprès de la seva incontestable i autoritària victòria al camp de la Verneda on cap equip havia aconseguit, fins ara, endur-se els punts en joc.
S’ha posat fi a una llarga ratxa de triomfs locals que ha permès a l’equip visitant, en el seu millor moment de la Temporada, sumar una nova victòria que el deixa a les portes de la consecució del títol, depenent d’ell mateix, al marge del que facin els seus immediats perseguidors.
Absolutament meritòria la trajectòria d’aquest equip que va patir molt a principi de Temporada amb uns resultats gens esperançadors i que posteriorment varen donar pas a una de les millors ratxes de victòries que recordo en molts anys.
Amb aquest grau d’eficàcia i amb aquests arguments res han pogut fer els seus rivals per seguir la seva estela.
En qualsevol altre grup i amb els números i el joc de l’Europa, aquest equip hauria estat campió molt abans d’arribar a la darrera jornada. Això encara dona més valor a la gesta del Santa Eulàlia que se les ha tingut que veure amb un equip que sempre ha posat la cara i mai ha donat la lliga per perduda, i tampoc ho farà ara que tot sembla favorable als interessos de l’equip del carrer Aprestadora.
Hem estat espectadors de luxe, i encara ho hem de ser fins l’últim sospir, d’un dels duels més apassionants de les darreres temporades. Dos equips, dos grans equips lluitant noble i esportivament per a una sola plaça que porta directament a, la tan desitjada, Primera Divisió. Tot un regal que hem pogut viure, veure i gaudir en primera persona. Una inesperada, a principi de Temporada, “delicatessen” per als paladars més selectes i exigents.
Si a tot això afegim, que durant la competició, la dura competició, s’han creat vincles personals entre membres d’un i altre equip. Relacions d’amistat que perduraran en el temps més enllà de qualsevol resultat, ens hauríem de felicitar per l’extraordinària capacitat integradora que té aquest esport, que tan ens agrada, i que ens uneix molt més que no ens separa, per damunt dels colors que defensem i els escuts que lluïm al pit.
La ginesta està esplèndida en aquesta època de l’any...