Deliciosa Yaiza

Quasi no et conec, però el temps hi posarà remei. Segur que trobarem els moments, les ocasions més adients, els instants propicis.
Esperaré el que calgui, amb la paciència que calgui i l’avidesa del que vol saber.
Tindré la taula parada i la porta oberta per convidar-te a passar.

Mentre tot això arriba, t’intueixo clara, de mirada àgil, de llum resplendent.
Em passes pel costat amb la textura de la seda i arribes com el vent que tot ho mou, que tot ho neteja.
T’estic aprenent veient els teus efectes en ell. I el que veig m’agrada.

Possiblement no calia, potser la meva opinió no importi o importi poc.
Però t’ho volia dir, deliciosa Yaiza.