Crònica clònica
Hospitalet At. 1 – Europa 6
Veterans 1 – Santa Eulàlia 6

Doncs una setmana més o hauria de dir una setmana menys? El fet inqüestionable és que tot segueix igual per a la gent de dalt i també, i no és cap sorpresa, per a la gent de baix.
A priori l’Europa tenia davant l’Hospitalet At. una difícil sortida en un partit una mica més complicat que no pas, el seu rival directe, el Santa Eulàlia que justament era l’únic equip que s’havia endut, com a visitant, els tres punts del Camp del carrer Herreros. Pel que fa al Santa havia de visitar a uns devaluats Veterans, que darrerament han afluixat fins arribar, o més ben dit, fins a caure al pou de la classificació fent companyia a uns desesperants Gornal i Joan Pau II.
Fins aquí les diferències. I a partir d’aquí totes les similituds possibles i imaginables. Començant pel resultat, en ambdós casos 1 a 6, continuant per la manera solvent i autoritària d’aconseguir la victòria i acabant per donar la sensació que, tant el Santa Eulàlia com l’Europa, volen guanyar la lliga i tenen molt clar que s’ha de fer i com fer-ho.
Les propostes dels dos equips varen ser molt similars. La concentració, el temperament i la maduresa els van acostar fins a convertir-los en animes pràcticament bessones.
El desenvolupament dels partits, amb uns primers 45 minuts de picar pedra, de desgastar als rivals, de resultats ajustats, va donar pas a uns 45 minuts de la represa d’una insultant superioritat, tan física com tècnica que va esborrar als contraris amb una facilitat sorprenent. Mentre als locals se’ls hi acabaven els arguments i amb ells la credibilitat, tant el Santa com l’Europa, ambdós visitants, varen donar una lliçó futbolística de primer ordre i digna de figurar en els manuals de principis bàsics d’aquest esport.
Dues màquines ben greixades que varen deixar un bon sabor de boca per a tots aquells paladars refinats i amants de les delícies futbolístiques.
Dos equips que, amb alts i baixos, arriben a aquest final de Lliga amb les piles carregades i els objectius clarament definits.
La duresa d’aquesta llarga Temporada, el seu alt grau d’exigència, la seva competitivitat, la intensitat de molts partits i la igualtat entre els rivals està començant a passar factura. Alguns equips han fallat en els moments més inoportuns o menys previsibles. D’aquí al final encara pot tornar o seguir passant. És ara quan la força mental, el cap, pot fer que les cames segueixin aguantant i els cors bategant amb l’energia necessària.
Una setmana més o bé una setmana menys per a tenir un sol campió, però més d’un guanyador.
Apassionant!