dissabte, 5 d’abril del 2008

No habemus papam
Europa 9 – Joan Pau II – 0

No habemus papam, ni res de res. Un partit de futbol ha de ser disputat per 2 equips. Avui això no ha passat, l’Europa ha jugat sol, millor dit contra ell mateix. Hi ha molta més intensitat en un entrenament de qualsevol equip mitjà que durant els 85 minuts d’aquest mati al Camp de l’Àliga. Fins i tot, l’àrbitre conscient de l’innecessari espectacle al que estàvem assistint, ha decidit, amb bon criteri, donar per acabat un penós i patètic partit.
Un 9 a 0 que bé hagués pogut ser un 11, 12, 13...a 0.
Que difícil és fer una crònica de res. Una crònica quan no passa absolutament res, sinó és per fer referència a coses i a actituds molt allunyades del futbol que estem acostumats i ens agradaria veure.
No se ben be per a que serveixen partits com aquests més enllà dels tres punts en joc.
Per a mi no deixa de ser un misteri teològic com la pròpia entronització del Papa. Coses que no entenc i em temo que no entendré mai.
En fi: "fumata nera, no habemus papam".
Com a resum de tot aquest desgavell: l’Europa líder provisional per l’obligat descans del Santa Eulàlia i la punxada del Jupiter.
La propera setmana un nou capítol d’aquesta apassionant i canviant lliga, espero que pel que fa a l’Europa amb un compromís una mica més seriós que la patxanga d’avui.

Res més senyors i com diria el savi: “con la Iglesia hemos topado