Un revés que trenca el servei

Europa 0 – Castelldefels 1

Lliga Nacional Juvenil

S’ha trencat la ratxa. Per això les ratxes són ratxes, perquè es trenquen. Canvien de sentit a voluntat. S’inverteix la inèrcia en el moment més inesperat. Les ratxes, de vegades, sembla que tinguin vida pròpia. Què fluctuïn al marge de qualsevol llei física. Imprevisibles i capricioses s’escapen a qualsevol anàlisi per rigorós i exhaustiu que sigui. No obeeixen cap criteri ni estan subjectes a cap formula lògica. Són misteri i romanen encriptades en el misteri. Subvertir-les, capgirar-les no és fàcil. Es requereix voluntat de fer-ho i una convicció absoluta en aconseguir-ho. No caure en el desànim. No abandonar-se. No abaixar els braços i deixar-se fer. Treballar des del primer dia, des del primer minut per tornar a canviar el signe desfavorable. Empènyer tota l’energia i centrar tot l’esforç per fer-li entendre a la mala ratxa que ho té cru, que no se’n sortirà. Què l’accident d’ahir va ser, justament això, un accident. Una ensopegada puntual dins la bona línia dels darrers partits. Un immerescut revés que no ha de passar d’aquí. Un toc d’atenció per continuar en el bon camí. Un avís que cal escoltar per no defallir, per seguir treballant amb més intensitat perquè no tornin els vells fantasmes que sempre estan a l’aguait esperant la seva oportunitat. El Castelldefels no va fer més que l’Europa. L’Europa va fer més que el Castelldefels i va poder guanyar el partit. Però el futbol no és lògic. No és matemàtic. Sempre està subjecte a factors col•laterals que escapen a la raó pura. Aquesta és una de les seves grandeses. L’altra: la capacitat d’un grup de persones per minimitzar l’atzar, domesticar la sort i controlar el destí. Estic parlant del juvenil A del CE Europa.