Atrapat a Trapani

Qui diu que mirar la televisió no té conseqüències per a la salut? Que li diguin a Domenico Raccuglia, número dos de la màfia siciliana, detingut quan s’estava a casa veient-la tranquil•lament. Hi ha programes que enganxen i en Domenico n’és la prova vivent. Feia quinze anys que estava buscat per la policia i la tele el va atrapar. Es va quedar massa estona en un mateix lloc, hipnotitzat per les ones hertzianes i això va acabar sent la seva perdició. El tal Raccuglia era, de fet encara és, conegut com “el veterinari” pel seu gran amor als animals. L’amor i la cura que d’ells en tenia. Acostumava a acompanyar tots els seus comunicats i cartes amb parts d’animal en funció del contingut de la missiva. Així, sí volia fer saber a un col•laborador que s’havia equivocat, li enviava, junt amb la nota preceptiva, una pota de gallina (per allò de ficar la pota). Sí el que li volia dir és que havia parlat més del compte, li feia arribar una llengua de vaca (per raons obvies). Alhora de tancar un negoci i per donar a entendre que no acceptaria un no per resposta, li enviava un cap de cavall (preferentment negre) i un DVD de El Padrí (per raons doblement obvies). Sí volia advertir a un col•laborador que estava sota sospita i li havia perdut la confiança, li enviava un ull de bou (però no de vaixell, del mascle de la vaca). Sí el que volia era comunicar a la família d’un difunt que aquest havia mort, li enviava un peix embolicat amb les necrològiques del diari perquè poguessin, al mateix temps, llegir la noticia. Sí estava disposat a escoltar a alguna persona en concret, li enviava una orella de porc, deixant a entendre que l’escoltaria però que no ho faria a qualsevol preu. I sí el que volia era mantenir o encetar relacions amoroses amb algú de la seva espècie, li enviava una pell de cabrit per exemplificar la suavitat i tendresa de les seves intencions. Tot un personatge aquest Raccuglia. Ara haurà de practicar la veterinària amb altres “animals” una mica més irracionals i no tan dòcils.