diumenge, 22 de novembre del 2009

Tres en 1

Europa B 3 – Santa Eulàlia 1

Lliga Cadets 1era. divisió

Sí a alguna cosa s’assembla aquest equip, i el partit d’avui ha estat una mostra contundent, és al tres en 1. Un oli multi usos que lubrica, neteja i protegeix contra l’òxid. Un oli que convé tenir sempre a mà, sigui al cotxe, a la moto, a la llar i, també, al iot. Un oli desllorigador que tot ho adoba, ho desencalla i ho afluixa. No hi ha rosca, màquina, cargol o eina que se’n resisteixi. Tota oposició acaba, més aviat que tard, cedint a les propietats miraculoses d’un producte extraordinari i inqüestionablement útil. Una substància perfecta que fa caure defenses i obre les portes més hermètiques. La mateixa substància de la que podrien estar fets els somnis i ho fa tot estranya i agradablement fàcil. Ni la mida, ni la força, ni l’edat, ni el plus d’agressivitat, ni la motivació de l’adversari són un obstacle insalvable per aquest oli en estat de gràcia, capaç de lliscar per les superfícies més esquerpes i àrides. Equips tancats a pany i forrellat. Equips amb l’òxid com a consigna i l’obstacle com a proposta. Equips que sobreviuen de penal. Equips que a mesura que perden l’oxigen creixen en vehemència i abandonen el joc. Equips rocallosos sesgats per les ones d’una marea implacable. Equips rivals rivals d’ells mateixos. Equips que aguanten mentre el tres en 1 fa el seu efecte fluïdificant. Equips d’estones, mai de partits sencers. Equips impacients doblegats per la paciència. Màquines encallades. Màquines en evidència, vençudes per la màquina més ben lubricada. La màquina del compàs sifònic.