Europa any zero

“On vas amb les banderes i avions
i tot el cercle de canons
que apuntes al meu poble.

On vas amb la vergonya per galó
i en el fusell hi dus la por
que apuntes al meu poble”.

Mentre la gent de bona voluntat es qüestiona quines banderes utilitzar, com i on posar-les, els altres, els de sempre, han desenterrat la destral de guerra, s’han pintat el rostre amb colors agressius i estan carregant els canons. Fa temps que es mouen per les clavegueres com rates rabioses i encegades. Fa temps que preparen trinxeres, munten arsenals i recullen munició. Ara es senten forts, envalentits per l’absència de resposta als seus moviment temeraris. Han decidit que ja és hora de rebentar la festa, de deixar les salves i tirar amb bala. Es creuen en disposició d’assestar el cop definitiu, de capgirar el sentit racional de la història, d’alterar l’ordre natural de les coses. S’han preparat el terreny. Han posat la dinamita en tots els pilars que calia. Han embrutat tots els noms que convenia. Han mentit i han traït totes les confiances rebudes. Han estat deslleials amb la lleialtat per convertir-se en carronyaires. Són tenebra i viuen en la tenebra explotant la seva covardia. Es caguen en totes les banderes i en qui les porta. En els que donen la cara. En la gent de bona voluntat que viu al marge de la seva insidia. En tota aquella gent innocent aliena als seus moviment rèptils. Assedegats de sang i ressentiment no s’aturaran fins a cremar totes les banderes. Encara que siguin les que els hi han donat aixopluc i cobertura en els 32 darrers mesos. Han embogit.