"Tots els entrenadors catalans som una merda"

Són paraules de Jaume Creixell que fan referència al nomenament i consegüent acceptació per part de Johan Cruyff del càrrec de seleccionador nacional de futbol. La Federació Catalana li ha proposat ser-ho per als propers quatre anys i el genial holandès ha dit que sí. Pel que fa a la seva afirmació, senyor Creixell, li he de dir que sí, què té raó, què tots els entrenadors catalans com vostè són una merda. I ho són perquè se’n defineixen i els seus actes ho confirmen. Pretendre ser un país normal amb gent com vostè és una quimera. Qüestionar la validesa d’aquesta decisió i posar en dubte la capacitat del senyor Cruyff és d’una curtedat malsana i patològica. Valorar els seus orígens i la seva provinença per damunt de la seva preparació i la seva sobradament demostrada trajectòria és d’una baixesa moral vergonyant. La gelosia, el ressentiment i la incompetència són males conselleres i una caixa de ressonància que amplifica els propis límits i accentuen els defectes dels mediocres. El senyor Cruyff, senyor Creixell, és un referent mundial del futbol, ho va ser com a jugador i ho va ser també com a entrenador. És un personatge amb un immens poder de convocatòria i dotat d’un enorme atractiu mediàtic. És, en aquests moments, la millor aposta que podia fer la FCF per rellançar internacionalment el nom de Catalunya i posar-la en el centre del mapa mundial futbolístic. Ha estat una decisió intel•ligent i d’un ressò periodístic extraordinari. El món del futbol, de Funchal a Tòquio, parla de Catalunya gràcies a la figura del senyor Cruyff mentre que vostè, senyor Creixell, només té un petit tall, lamentable per cert, a l’ APM. Sí vol ser crític amb la seva gestió, cosa a la què té tot el dret del món, sigui rigorós, sigui seriós, sigui ètic i equànime (és a dir, no sigui Creixell) i esperis a valorar la seva feina quan l’estigui fent, com la faci i els seus resultats i no abans de començar. I sí el què li retreu finalment al senyor Cruyff és el seu poc compromís amb el català, tingui paciència, justament ahir es publicava la noticia de l’aparició al mercat del diccionari Neerlandès-Català i això ja és un primer pas. El senyor Cruyff té certes dificultats amb els idiomes però parla la llengua del futbol i aquesta és la llengua pel que se l’ha triat i és la llengua que es parla en els fòrums internacionals on es prenen les grans decisions. I és en aquests fòrums on el senyor Cruyff hi té la porta oberta. Certament no me l’imagino a vostè o a persones com vostè a Nyon on, davant el primer revés i amb la subtilesa que el caracteritza, deixés anar allò de:"me la tallo i em faig monja". Això està bé pel camp del Masnou, al costat de la riera, però no a la seu de la UEFA a la polida Suïssa.