diumenge, 8 de novembre del 2009

HeREUS del vent

Reus A 0 – Europa A 3
Reus B 0 – Europa B 1


Aquest ha estat el títol escollit entre un reguitzell d’alternatives que m’ho han posat molt i molt difícil. Desprès de donar-li infinites voltes he descartat encapçalaments de caire cinèfil com: Allò que el vent ens dugué, de caire racial com: Vent parits, de caire èpic com: Vent a les ales, i fins i tot, un de caire burleta (amb tots els respectes) com: Bunyols de vent. Tots aquests títols, per sí mateixos, podrien reflectir, amb molta precisió, el doble enfrontament Reus-Europa en categoria juvenil d’aquest dissabte. Casualitat o causalitat, el fet és que el destí o la Federació ha decidit fer coincidir en el mateix dia i a la mateixa hora els partits que enfrontaven, per una banda, al Juvenil A del Reus contra el Juvenil A de l’Europa i per l’altra, al Juvenil B del Reus contra el Juvenil B de l’Europa. Una tarda esplèndida de futbol que ens ha obligat a fer veritables equilibris geomètrics i geogràfics per poder presenciar els 2 partits a l’hora sense perdre detall. Sense voler restar protagonisme als contendents, el vent, un fort i persistent vent, s’ha volgut sumar a la festa amb tossuda insistència. Tanta que, finalment, ha provocat que els partits no tinguessin la brillantor tècnica que se’ls hi suposava i per a la que els 4 equips estaven preparats. De la mateixa manera que ha acabat per donar títol a la crònica que ara ens ocupa. Un vent impossible que ha bufat en contra del Reus, dels dos Reus i que l’Europa, els dos Europa, han tingut de cua. Un vent huracanat que ha fet volar els sis punts en joc de les instal•lacions municipals reusenques per acabar al sac de l’expedició escapulada. Un triomf balsàmic pel B de l’Europa que fa dues setmanes que puntua i no encaixa cap gol. Dues setmanes i quatre punts que han de donar certa tranquil•litat a un grup que està treballant molt bé però que, fins el moment, no ha tingut la finesa, el ritme i la sort que seria desitjable. Resultat de 0 a 1, curt però just, per la millor disposició i predisposició d’un equip que ha volgut guanyar amb més arguments que el seu rival i ho ha aconseguit.

En l’altre enfrontament de la tarda, la contundència, l’autoritat, més i millors ocasions que l’equip local, ha estat el bagatge d’un Europa A superior que, aquest cop sí, ha sigut capaç de materialitzar les ocasions de gol que altres cops s’havien escapat. Un Europa que s’ha sobreposat al rival i al molest vent i que ha obligat, als dos equips, a fer un joc més físic que no pas tècnic i on l’equip visitant s’ha endut una treballada i prestigiosa victòria que els hi ha de donar ales per als propers compromisos. L’Europa ja fa quatre partits consecutius que suma: 3 victòries i 1 empat a domicili, amb un total de 10 punts de 12 possibles, i els darrers 2 partits sense encaixar cap gol, és un gran botí, un merescut premi al treball ben fet, a la constància, a la confiança en els propis arguments i en una fe, en una gran fe en creure que el camí que s’havia escollit era i és, el camí correcte. El vent sembla que hagi espolsat definitivament el plom que l’Europa duia a les ales en els primers compassos de la temporada i que els mantenia ancorats en una situació certament difícil i, amb tota certesa, immerescuda. Ara, aquest llast, va desapareixent, l’ansietat s’ha esvaït i el vent de Reus sembla que s’hagi endut tots els mals auguris i inèrcies negatives. No tinc cap dubte que aquests equips seguiran treballant durament i amb humilitat perquè es saben hereus del vent per poder créixer i avançar com gegants.