El jardí dels cinc arbres

O el jardí de les delícies. O el viatge al país de les meravelles. O el laberint dels sentits. Qualsevol d’aquests tres títols, i algun més, podrien ser perfectament descriptius de l’espectacle del TNC basat en textos de Salvador Espriu i sota (o sobre) la mil•limètrica i emotiva direcció de Joan Ollé. Un espectacle sublim. De pell de molsa: eriçat i humit. Superb en la interpretació. Magnífic en el gest. Geomètricament perfecte en l’espai i el ritme. Una punxada a la medul•la. Un vertiginós torrent de sensacions desbocades. Un plaer indescriptible i íntim. Una paraula contundent, rodona i èpica. Un quejío de ressons antics i d'una bellesa, que de tant bella, fereix. Cinc arbres per emmarcar el món personal i particular d’Espriu i cinc dies, només cinc dies, per assaborir-lo al Nacional. Una decisió incomprensible que impedirà la seva degustació a moltes i moltes persones necessitades de sensibilitat i d’espectacles imprescindibles com aquest. Una extraordinària obra d’art excessivament efímera. No sé, a hores d’ara, si queden entrades per a la darrera representació del proper dimecres. Sí teniu sort i voleu venir, em trobareu, de nou, a la segona fila. Visc allà.