E = mc2

D’ on surt l’energia? Com es mesura? Quines conseqüències té la seva absència? I el seu excés? Preguntes i més preguntes que em martellegen insistentment fins el punt d’obsessionar-me. Segurament és el mateix que us passa a vosaltres i ho porteu en un digníssim silenci per no fer-vos les víctimes. Apel•lant a aquesta complicitat sé que m’entendreu i disculpareu les meves disquisicions. Som l’objectiu d’un saber universal entossudit en obtenir respostes intel•ligents, sense tenir en compte que marren la seva tria. Només som caos i desequilibri. Un mar immens de dubtes incapaç d’escollir entre el tu i el jo. Un desgavell desordenat que no distingeix entre la forma i el fons. I encara pretenen que sàpiga que cony és l’energia! Quin és el seu origen i la seva raó de ser. Quan més creixo, quan més m’amplio, és a dir, quan més massa acumulo, menys energia tinc i sí, a més, li vull donar velocitat la cosa pren un perillós voral. Quan corro em canso i si corro molt em canso el doble. Sí la massa per la velocitat al quadrat representa que ha de donar com a resultat la meva energia, ja us avanço que la cosa no pinta bé. O la formula de l’Einstein està equivocada o la meva vida necessita urgentment una altra fórmula.