Tots no som iguals

He pogut llegir a l’aparador d’una botiga de queviures del Raval: som el que mengem. Estaríeu en condicions de donar per bona aquesta afirmació? Estaríeu d’acord? Acabaria per ser, o semblar un porc, aquell boig pels embotits? I el que no pot deixar de menjar bledes, àpid o col, s’acabaria convertint en un vegetal? Els amants del lluç, el rap o el peix espasa, es caracteritzen per tenir la sang freda? Els consumidors empedreïts de galtes, es signifiquen per posar-li morro a la vida? I els devoradors de pollastre, acaben tenint ploma? Els que tot ho mengen amb sucre, seran més dolços que ningú? I els que abusen de la sal, tindran una gràcia especial? Els depredadors d’animals de closca, seran els més durs? I els que mengen triturat o puré, els més tous? Un camp immens per explorar aquells que en tinguin ganes i els altres, els que no, que se’n vagin a berenar. Però vigileu el que mengeu que desprès us canvia el caràcter i us torneu insuportables. Sí realment som el que mengem, serem també el que dipositem?