Stargate

La polèmica, insidiós Atlage, no està tant ens els meus comentaris sinó en els teus actes. Comentaris que es limiten a descriure el que veuen i escolten i que no són, en cap cas, responsables d’allò que motiva el comentari, ni del seu origen, ni del seu ús. Cadascú ha d’assumir els seus actes i les seves conseqüències encara que les respostes no es corresponguin a les seves previsions o no li plaguin. Això forma part del joc i no és de rebut intentar silenciar qualsevol resposta analítica que qüestiona la validesa, honestedat i ètica d’una determinada acció. Pots fer el que creguis convenient d’acord amb el teu criteri, però no em demanis que abandoni el meu, per que el teu s’imposi. Podràs ser pervers i valdre’t d’aquesta perversitat per afiliar adeptes, però no pots pretendre que et faci el joc i renuncií al dret de la paraula per denunciar-ho. Has estat deslleial i ho saps. I si no ho saps o fas veure que no ho saps, estaria bé que algú proper a tu, alguna persona de confiança a la que encara no hagis traït, t’ho expliqui. Estic absolutament convençut que aquest escrit t’agradarà, no tant pel que dic, sinó perquè parlo de tu i això, egocèntric Atlage, és el que més et complau. Que parlin de tu sempre, encara que en parlin malament. Pots seguir regirant el meu blog buscant referències impossibles i coincidències tangencials. Pots, amb morbosa curiositat, donar-li la volta a Espriu o canviar les figures del pessebre. Pots apropiar-te del que creguis s’ajusta a la teva fosca personalitat i fer-te un collaret de granadura. Pots fer-te mala sang fins el punt de necessitar una transfusió amb urgència. Però, i t’ho dic de cor, estàs molt lluny de trobar la porta a les estrelles.