Solidesa mental

Europa B 2 – Sant Andreu 1

Lliga Cadets primera divisió

Catalònia, Sant Andreu,…Sí excloem al Pere Gol, per motius obvis, tots els partits que haurà de disputar l’Europa, fins la darrera jornada, seran autèntiques finals. Cap rival regalarà res i tots voldran posar-li les coses difícils al líder. Els de dalt per arrabassar-li la primera plaça i els de baix per salvar la temporada apuntant-se una victòria contra el que és, sense cap dubte, el millor equip del grup. Exemples com el d’ahir, on un equip al que l’Europa pràcticament dobla en punts, i que, per contra, li posa molt i molt difícils les coses, és i serà la tònica habitual fins el final de lliga. L’Europa no es podrà permetre el més mínim relaxament. El més petit descuit pot donar ales i vida als rivals què resten a l’aguait esperant la seva oportunitat. S’haurà d’estar tens, concentrat i especialment encertat sí no es volen passar angunies innecessàries. És molt perillós jugar amb foc, perquè no sempre serà possible resoldre els partits en els darrers minuts. Cal imposar-se des de l’ inici sense donar treva i, a força d’autoritat, fer veure al rival que tot esforç serà balder. Deprimir a l’adversari, desmotivar-lo, desactivar-lo i què la sensació d’impotència s’instal•li en el seu cervell. El desgast que representa portar els partits al seu extrem, portar-los al límit, és un peatge molt alt i de conseqüències imprevisibles. El caràcter d’aquest equip i la gran qualitat, sobradament contrastada, fa pensar què seran capaços de llegir correctament els senyals d’alerta i trobar la sortida de la rotonda. És cert què limitar-se a destruir, com ho va fer el Sant Andreu, és infinitament més fàcil què construir, però sí l’objectiu és guanyar la lliga i assolir la promoció, s’haurà de superar aquestes circumstàncies i buscar –i trobar- solucions imaginatives i força efectives. Tres punts més, un partit menys.