Comprar la pell més cara

Catalònia 0 – Europa B 2

Lliga Cadets Primera Divisió

M’han dit que el Cadet B ha patit. Estic segur que el seu rival encara més. M’han dit que la cosa no ha sigut fàcil. Perquè ho havia de ser? M’han dit què el partit no s’ha resolt fins els darrers minuts. És què potser els darrers minuts no formen part del tot? M’han dit què les sensacions no han sigut del tot bones. Les sensacions dolentes serveixen per identificar amb més claredat les bones i retornar al camí que toca. M’han dit què el Catalònia ha venut cara la seva pell i ha estat a punt de donar la sorpresa. Estic en condicions d’afirmar que el Cadet B de l’Europa té patrimoni, i sí fa falta crèdit, per comprar totes les pells per molt alt que sigui el seu preu. I pel que fa a la sorpresa, no tinc cap dubte què treballarà fins l’extenuació per ajornar-la tant com pugui. M’han dit què tots els rivals el tenen filat i què, a hores d’ara, tothom sap que és l’equip a batre. Estic convençut què la pressió afegida de sentir-se assetjat, de saber-se l’objectiu i ser el punt de mira de tots els equips el farà madurar en el seu creixement col•lectiu i enfortirà els seus teixits. M’han dit què possiblement la sort... La sort és un animal esquerp que es cansa aviat d’ajudar a aquells que no la busquen i s’alia descaradament amb els que li donen arguments. M’han dit què el proper cap de setmana torna ha haver partit. Es cert.