El rei què tenia el nas vermell

De petit, quan estàs en aquella edat de la innocència en la que tot és possible, els meus pares em repetien fins el cansament: sí dius mentides, els reis no et portaran res. I jo m’esforçava en no dir-ne –al menys les quatre hores següents- per no donar-lis raons. Desprès les coses canvien i el pas del temps et fa veure que el món no és ben be com et volien fer creure. Acabes descobrint què els reis són ganduls i ni tan sols fan de reis. Què són indolents, displicents i egòlatres. Sí dius mentides no et portaran res els reis, em deien els meus pares. Però, què passa quan te n’adones què són els reis els que menteixen?