Carta oberta a un pare tancat

Us posaré en antecedents. Centraré el tema perquè el més hàbil el remati. Parlarem d’un Club de futbol tipus on els equips de base tenen una destacada importància, és igual el nom. Principi de Temporada. Els responsables de l’àrea esportiva fan una darrera valoració abans de començar la competició i, entre d’altres casos, decideixen parlar amb un jugador inscrit a l’equip A per dir-li, senzilla, clara i honestament què, donada la composició de la plantilla, el seu propi nivell i l’exigència de la categoria, tindrà pocs minuts de joc durant la temporada i se li recomana que comenci amb l’equip C per anar agafant experiència i fer-se com a jugador. La família, que no el nen, reacciona malament, entenent la proposta com un menyspreu al noi i decideix unilateralment que el jugador segueixi a l’equip A perquè, segons ells, el fet d’haver de guanyar-se el lloc li servirà de motivació extra i comportarà un creixement personal al que no volen renunciar. La decisió és acceptada pel Club i el noi comença la Lliga amb el seu equip. Passades només 6 jornades, en les que l’equip no acaba de funcionar, i a la vista de la poca participació del protagonista de la nostra història, el pare decideix, mitjançant una carta, queixar-se amargament del tracte al seu fill per part de l’entrenador i subsidiàriament del Club. Reclama una atenció i un tracte diferencial respecte als altres jugadors. Posa en entredit la vàlua de l’entrenador i la seva capacitat professional. I en darrer terme denuncia que aquesta situació no està afavorint el desenvolupament del seu fill i que l’està duent a un atzucac frustrant que pot perjudicar el seu creixement com a persona. Finalment demana que se’l canviï d’equip per anar a jugar al C.
Us haureu format la vostra opinió. Però això no traurà que doni la meva. Senyor paremprenyat, vostè va prendre una decisió sobirana al marge i en contra de l’opinió dels responsables esportius i que, teòricament són els que en saben, de mantenir el seu fill en un determinat equip. Vostè va argumentar què aquesta situació afavoriria el creixement i la maduració del seu fill i que no contemplava cap altra possibilitat. Vostè, i no el seu fill, va optar pel suposat prestigi de jugar (poc) en una categoria superior en comptes de jugar (molt) en una categoria inferior però més ajustada a les seves qualitats. Vostè, i només vostè, va preferir la forma al fons. Més nivell i menys felicitat en contra de més felicitat i menys nivell. Vostè va triar lliurement i ha d’assumir les conseqüències. El que no és, en cap cas formatiu, renunciar a les primeres de canvi a la decisió que s’havia pres. Abandonar davant l’adversitat no és una actitud de la que se’n pugui aprendre i va en contra del reforç moral de les persones. S’aprèn dels errors i vostè n’ha comés un. Cap problema. Però ara haurà de convèncer al seu fill i a vostè mateix que el compromís s’ha de respectar, si més no, fins a final de temporada i aprendre a superar les dificultats i a conviure amb elles. De cap manera, i per acabar, el seu error pot perjudicar a altres grups. No seria just que el seu fill ara ocupi el lloc d’un altre noi que, aquest sí, no va tenir cap problema per jugar al C des de principi de temporada, i es veies relegat a l’ostracisme pel seu canvi d’opinió.
Estic segur que us haureu adonat que el cas que he exposat, la situació i els personatges aquí descrits són producte de la imaginació, només fantasia i que qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.