Rumb al nord

Europa A 1 – Barça 1

Lliga Nacional Juvenil

Lògica, justícia i ara..., ara la sorpresa. Així acabava el meu escrit de la setmana passada, tot just esperant el partit que havia d’enfrontar a l’Europa i al Barça. Va tornar la lògica davant el Jabac, es va fer justícia davant la Damm i avui s’ha donat la sorpresa davant un Barça, sobre el paper, molt superior i què, a priori, no havia de tenir excessives dificultats per endur-se els tres punts del Nou Sardenya. Doncs ves per on, l’únic que s’ha endut el Barça aquesta tarda ha estat una monumental sorpresa i un cabreig de dimensions considerables. Pocs s’ho pensaven, o millor dit, només aquells que han seguit a l’Europa en els darrers partits podien preveure un desenllaç com el que s’ha donat. Només aquells que han tingut la sort, diria que el privilegi, de seguir de prop l’evolució d’aquest equip tenien molt clar que un resultat favorable contra el Barça cabia dintre de lo probable i que, per tant, no havia de ser una sorpresa. A hores d’ara són suficients els senyals com per poder afirmar què aquest Europa no té res a veure amb el que va començar la lliga. Què la seva evident millora està consolidada i que no és fruit de la casualitat ni és una situació temporal o provisional. Aquest gir tan espectacular no correspon a cap canvi de protagonistes, criteris o metodologia, ans al contrari, és producte de la paciència, del treball en un marc de confiança, del convenciment en una idea i de la persistència per damunt de qualsevol adversitat. Girar aquest equip com el que gira un mitjó, donar-li la volta, extreure petroli d’on només hi havia gas, és un mèrit extraordinari a l’abast d’alguns pocs escollits. Fer reviure un grup abocat a l’abisme en les sis primeres jornades no és una tasca gens fàcil i es necessita una fortalesa de caràcter poc comuna. Ha estat llarg, feixuc i immerescudament agònic el camí fins arribar a tractar de tu a tu al Barça i fer-ho amb el convenciment que s’ha fet. S’ha deixat molta pell pels vorals i hores eternes de vetlla. Però s’ha arribat i ningú hi pot posar la més mínima objecció. Cal tenir clar, malgrat l’agradable dolçor del moment, què això només és el punt de partida i res del que s’ha aconseguit fins ara valdrà, sí s’oblida d’on es ve i on es vol anar. El Barça ha estat com la línia de l’Equador que divideix els hemisferis i ara la brúixola de l’Europa està perfectament orientada. Què no es perdi el nord.