Errors capitals i per alguns, mortals

A l’edat mitjana es creia que una persona podia ser posseïda per un dels set pecats capitals i transformar-la fins embogir. Un dels principals indicadors per determinar si una persona havia estat posseïda era el coneixement i la parla d’una llengua estrangera. El fet d’expressar-se en una llengua desconeguda era suficient per diagnosticar la possessió i la seva correcció a través de l’exorcisme preceptiu. En el darrer extrem, la persona afectada, podia acabar sent cremada sí la possessió persistia i no s’aconseguia neutralitzar-la. Això era llei i una conducta habitual per a l’Església que tot ho sap i que actuava com a portaveu celestial i executora de la voluntat divina. Infalible i acomboiada pel Dogma, l’Església no s’equivocava. I sí llavors no s’equivocava, vol dir que ara, que fins i tot el Papa, parla cinc llengües diferents, s’equivoca? Està posseït el Papa i els principals mandataris de l’Església per algun dels pecats capitals? És lícit que l’Església evolucioni en el temps i el que abans era pecat ara no ho sigui? Vol dir això que l’Església abans s’equivocava i no era infalible i ara sí? No serà que l’Església sempre s’equivoca però cal temps per adonar-se’n?