Jekyll i Hyde

Te’n recordes quantes vegades hem comentat: i mira que és bona persona, però en canvi...i no acabàvem mai la frase. Perquè tal i com deia Francis Hunter: les persones no són dolentes pel que són, sinó per les seves accions. En aquest punt demano disculpes per haver esmenat al bo de Hunter , perquè allà on jo dic persones, ell va dir homes. Però penso, sincerament, que a hores d’ara les dones s’han guanyat el dret a la igualtat, fins i tot, en aquest aspecte més fosc de la naturalesa humana. De bones persones l’ infern n’és ple. Persones que aproven amb solvència la teòrica però que suspenen, una i altra vegada, la pràctica. Persones d’un peça que s’esmicolen per culpa de conductes impròpies. Quantes persones coneixem, estimat Blai, convençudes de la rectitud i oportunitat en les seves propostes i incapaces de reconèixer un error. Quantes persones que fent us de la seva moral no tenen cap escrúpol en subvertir la moral del pròxim. Persones que creuen cegament que els diners ho poden tot i que el tenir-los i exhibir-los i deixar-los els hi dóna dret a allò que als altres els hi està vetat. Persones bàsicament bones, pares de família modèlics (que no exemplars) i prohoms socials amb una exagerada i equivocada tendència a l’ intervencionisme més enllà de lo tolerable. Tan bona persona que és, llàstima que...i mai aconseguim acabar la frase.