Et desitjo, però no t’estimo

Què tindrà l’Europa per a ser el centre d’atenció d’ambicions mal dissimulades? Què el fa ser l’obscur objecte del desig per a individus insaciables? Què fa què un Club aparentment modest sigui l’objectiu prioritari d’alpinistes socials? Què pot induir, fins i tot a màxims responsables o dirigents d’altres clubs a fer jugar al seu propi fill a l’Europa per a poder, no solament votar al cap de 2 anys, sinó poder, des de dins, formar una candidatura i presentar-se a les eleccions? “Trepas” impenitents i personatges depredadors a la caça d’un lloc al sol. Un lloc que els hi doni un prestigi i una posició personal que els hi neutralitzi, ni que sigui momentàniament, la seva insatisfacció crònica. Persones de diferents orígens i posició amb l’únic propòsit de fer-se un nom en el panorama mediàtic i aprofitar-se del Club en benefici propi. Un Club, l’Europa, què en alguns casos només serà la plataforma, el trampolí ideal per a seguir escalant posicions en la xarxa social. Altres, en canvi, tocaran sostre i es quedaran al Club, no per manca d’ambició sinó simplement per turpitud i incompetència, fins i tot, en el desplegament d’aquesta obscura conducta.