Un virus anomenat quintacolumnista

Quintacolumna i quintacolumnista formen part d’una terminologia encunyada a la Guerra Civil Espanyola i que va fer fortuna en l’imaginari popular. Paraules que han traspassat la barrera del temps fins els nostres dies i ens permeten definir perfectament actituds molt comunes de determinades persones i col·lectius.
Es coneixia com a quintacolumnista a aquella persona que, des de la rereguarda, treballava en secret per a l’enemic afavorint els seus interessos amb accions de sabotatge i espionatge.
És fàcil trobar, avui en dia i en tots els àmbits, persones que responen a aquesta descripció. Persones que des de dins del taller, la fàbrica, els equips de treball, els clubs esportius, l’oficina, les associacions de qualsevol mena,...des de dintre de qualsevol grup humà actuen a la contra, sempre desmuntant, sempre destruint sense aportar ni una sola idea positiva i/o de millora. Són gent amarga maldant per estendre la seva amargura fins a límits insostenibles. Viuen abruptament entre la bronca i el sabotatge i vendrien la seva ànima per un gram d’esfondrament. Gent permanentment insatisfeta i ferotgement dolguda amb l’entorn, apostant sempre pel retrocés que us faran la vida impossible a poc que no hi poseu fre.
Si us trobeu amb un quintacolumnista, que us hi trobareu, el primer que heu de fer és identificar-lo, seguidament aïllar-lo o posar-lo en quarantena, desprès llençar-lo a la paperera de reciclatge i finalment eliminar-lo. Tal i com faríeu amb un virus informàtic, ni més ni menys. O cau ell o us col·lapsarà el sistema.