Negres juguen, negres guanyen

Abans del partit era molt important la imatge que donaria Espanya enfront Usa en el seu partit de Bàsquet, era una d’aquelles ocasions per reivindicar-se i presentar candidatura al podi dels Jocs. S’havia d’aprofitar l’enfrontament per deixar clar el potencial d’una Espanya crescuda i eufòrica. Al menys aquesta era la dialèctica dels mitjans espanyols a la prèvia. Desprès del partit, millor dit, desprès de la desfeta -37 punts de diferencia són molts punts- per els comentaristes de rtve, el partit era intranscendent, Espanya ja estava classificada i per tant havia guardat forces i estratègies per a un futur immediat. En poc menys de dues hores varem passar de ser un partit decisiu a ser, simplement, un partit de tràmit. I és que el que no es conforma és perquè no vol. La realitat però, és que l’equip americà va apallissar a una Espanya de fireta en un recital de bàsquet que va deixar blancs als propis jugadors, comentaristes i aficionats en una tarda molt, però que molt negre pels seus interessos. USA li va passar la mà per la cara a ESP i jo en vaig gaudir...del partit de bàsquet, és clar.