Quina poca Gràcia

Amb una natural i senzilla passejada per la Festa Major de Gràcia i a mesura que anava avançant la nit no vaig poder evitar copçar la desmesura i el despropòsit. Mentre esquivava les piles de llaunes i els rius de pixats em va venir al cap l’axioma del senyor Cole on diu, amb una certa decepció, que: el total d’intel·ligència al planeta roman constant; la població, tanmateix, continua creixent.
Continua creixent senyor Cole i a més continua bevent. Bevent sense sentit, sense mesura, sense cap indici de finalitat racional o mínimament comprensible. Quan la festa és sinònim d’alcohol, quan no hi ha res més, la festa no acaba be. T’acabes pixant pels carrers davant aquell noi o aquella noia que volies conquistar. La festa hauria d’acabar dolçament i en un final feliç endur-te la parella triada al llit. Però arribat el moment de la intimitat, el moment culminant de la nit, on fer realitat els teus somnis més calents, resulta que estàs fet una merda, que tot ho veus borrós, el cap et dona voltes i t’adorms per les cantonades. Trist, molt trist quan és prefereix l’aspror del calimotxo a la suavitat d’una pell amiga.
Sinó us ho creieu, doneu una volta aquesta nit per Gràcia i en sortireu de dubtes.
Bona festa.