Els blancs segueixen perseguint negres però ara no els atrapen.

És reconfortant veure com els blancs van a remolc dels negres. Un aspecte destacable dels Jocs en general i dels de Pequín en particular és veure, a les proves de carreres atlètiques i sobre tot a la marató, com un grapat de negres duen de bòlid una estela d’atletes blancs al darrera. De tant en tant convé treballar la discriminació positiva i congratular-se que el col·lectiu tradicionalment dèbil, li passi la ma per la cara a la totpoderosa classe dominant. Serà que acostumats a fugir del setge de l’home blanc, hauran desenvolupat unes habilitats desconegudes pels rostres pàl·lids?
Com deia Alvin Patrick allà pels anys seixanta als EEUU en plena segregació: m’encanta el Beisbol, és l’únic esport on un negre pot exhibir un pal davant un blanc i que no passi res.
Ara els negres corren i guanyen i els blancs i els xinesos s’ho miren i fins i tot aplaudeixen. Estaran canviant els temps? O demà tot seguirà igual?