Un peix estrany 

Compro l’argument (per anomenar-lo d’alguna manera) que fa servir reiteradament el PP, i també Ciudadanos, per contrarestar les legítimes aspiracions de Catalunya respecte a la sobirania en el sentit de que les persones, diuen, són mes importants que els territoris. Ho compro. 

Doncs bé, una vegada ja ho he comprat, no entenc d’on ve aquesta malsana obsessió per la unitat d’Espanya. Perquè aquest entossudiment per la indivisibilitat si, com ens volen fer creure, les persones són mes importants que els territoris? 

Què fa que en la mateixa exposició hi sobresurti la contradicció? Que fa que alguns territoris no es puguin dividir i altres no puguin ni existir? Perquè en alguns territoris les persones són més importants i en altres no es compta amb l’opinió de les persones per saber que opinen del territori i quina mena de territori volen? 

A mesura que anem avançant, més evident es fa la perversió d’Espanya, la seva estúpida incoherència i la seva decadència moral. És com un peix estrany: té la seva memòria, però s’ofega cada cop que obre la boca.