Em separo 

Mira noi, em separo. Ho deixo. No puc més. Saps perfectament que el nostre matrimoni va ser per poders, els seus poders i que mai ens hem estimat. Lo nostre va ser un monumental error i no podia funcionar. Som molt diferents i, amb el temps, les nostres diferències s’han agreujat. Fa anys, molts anys, que li dono voltes al cap i ara és el cap el que em dóna voltes. Ho hem de deixar aquí, per salut mental, higiene (es renta poc) i supervivència.

Saps, perquè has estat testimoni privilegiat, que sempre m’ha menystingut, vexat i explotat. La nostre ha estat, per dir-ho planament, una relació de propietari i propietat i mai ha tingut en compte la meva opinió i, encara menys, els meus sentiments. Sempre m’ha controlat els ingressos i ha limitat la meva vida laboral i el meu progrés professional. El seu complex d’inferioritat no suportava els meus avenços i no contemplava la possibilitat, provable possibilitat, d’un previsible relegament. 

No et descobriré ara la seva afició per la beguda, però, d’un temps ençà, s’ha deixat anar. I és clar, amb 48 graus d’alcohol en sang de mitjana i a intervals sostinguts, les coses es veuen una mica més tèrboles. Em beu a totes hores i a tot arreu i no et pots imaginar com m’arriba a casa. La seva set no té aturador. No és pot dir que hagi perdut el nord, perquè el seu sentit de l’orientació sempre ha estat força deficient. Ara em pega fins i tot a plena llum del dia sense esperar a que els nens dormin. Els té avergonyits, escandalitzats i atemorits. Els intimida amb la violència i amb la perspectiva d’un futur incert. I ells, desconcertats, em ploren a totes hores. Si no ho faig per mi, que també, ho he de fer per ells. Estalviar-los el patiment i procurar-los una vida millor ha de ser el meu objectiu i el full de ruta que centri tots els meus esforços. 

El sexe és i sempre ha sigut un calvari, un espai de tortura on les nostres ànimes s’aigualien i els nostres cossos grinyolaven en el desencaix. Puc entendre la seva afició als clàssics, però no combrego ni em plau la seva malaltissa obsessió pel grec. Sempre volent viatjar a Sodoma amb la dona de Lot i els fills de Torquemada. Una idea de sexe basada en la dominació, el dolor i l’egoisme i lluny, molt lluny, de la tendresa, el plaer i la complicitat. 

En fi, ho tinc decidit i res em farà canviar d’opinió. Refaré la meva vida amb totes les penúries i condicionants que calguin, però amb la llibertat que em mereixo i el control que mai hauria d’haver perdut. I amb la reforma que està a punt d’aprovar el Parlament espanyol, ningú s’atrevirà a acusar-me d’estar fora de la llei. Una llei que protegeix la parella i castiga explícitament la violència i la intimidació per contraure matrimoni, alhora que també castigarà els actes continuats d’assetjament. 

Per cert, els nens estan encantats amb la decisió.