Imatge desenfocada 

Agafat amb pinces o agafat pels pèls, el cert que les imatges que Catalunya i Espanya han projectat al món són a les antípodes l’una de l’altra. 

En la mateixa jornada, per ser més precisos i objectius, Catalunya ha mostrat una cara festiva, multitudinària, civilitzada, democràtica, respectuosa, convençuda i convincent, transversal, integradora, oberta, orgullosa i determinada. Una Catalunya que utilitza les mans per formar cadenes humanes, per enllaçar persones i per vertebrar territoris. Una Catalunya que aposta pel diàleg i no renuncia al debat. Una Catalunya a favor de tothom i en contra de ningú. Una Catalunya constructiva que utilitza la suma per anar multiplicant. Una Catalunya amable i compromesa que cerca el seu futur amb fermesa i no està disposada a renunciar-hi. 

Davant d’aquesta cultivada imatge de Catalunya, la salvatge Espanya. L’Espanya incívica, violenta, intolerant, bàrbara, grollera, ineducada i ignorant. L’Espanya que utilitza les mans per arrabassar símbols, colpejar persones, atonyinar raons, escanyar llibertats i escarnir la democràcia. 

Les dues imatges han fet la volta al món i, sense subterfugis, han traçat les coordenades que dibuixen nítidament l’anima i l’essència d’ambdues maneres de ser. Mentre Catalunya es carrega de raons internacionals, Espanya cau en el desprestigi més sever. 

Podem ser, i sentir-nos, responsables de la imatge que Catalunya projecta, però, i fins aquí podríem arribar, no podem, ni volem, ni som responsables de la imatge desenfocada que Espanya projecta. 

Que cadascú assumeixi el que li pertoca i la nitidesa amb la que surt a les fotos.