Repicar de campanes 

El dia 11 repicaran, arreu, les campanes del meu país. I ho faran de manera majoritària, compromesa i reivindicativa malgrat l’oposició dels bisbes de Solsona, Tortosa i Sant Feliu. Uns bisbes que apel•len a la neutralitat des d’una de les institucions més intervencionistes que ha parit mare. Alguna vegada ha estat neutral l’Església? Alguna vegada ha deixat d’opinar, influir i pressionar per portar l’aigua cap el seu marge? No ha arribat fins l’extrem d’excomunicar, torturar i executar a aquells que li eren hostils o, senzillament, no combregaven amb el seu ideari excloent, intolerant i fanàtic? Encara que per a ser justos, cal reconèixer la seva exquisida neutralitat amb el nazisme i el seu vergonyós silenci davant de les innombrables i immorals dictadures. 

No és que jo sigui molt de missa, més aviat professo una bel•ligerant indiferència, però trobo que, posats a ser intervencionistes, com a mínim ho facin per una causa justa com, per exemple, donant suport a la teologia de l’alliberament, el respecte a l’opció sexual, la llibertat de culte i, en el cas que ens ocupa, les aspiracions democràtiques d’un poble a la recerca de la seva legítima sobirania.