La batalla de l’Ebre 

Ha volgut la Història concedir-nos una nova escaiença. La capriciosa historia, la que va i bé , la que s’acomoda i es desencaixa segons convingui, ha estat, aquest cop, justa, generosa i, perquè no, una mica trapella. Si varem perdre, davant del feixisme, la batalla de l’Ebre per la força de les armes, ara se’ns presenta una extraordinària oportunitat de guanyar-la per la força de la raó. 

Recuperar l’Ebre de manera pacífica i fer-ho amb l’autoritat moral que atorga la voluntat democràtica, ha de ser un episodi transcendent en la història que estem escrivint i que aproparà un horitzó que, fins fa ben poc, semblava inabastable.

La cadena humana, repeteix-ho, humana, que recorrerà el país de nord a sud i de sud a nord, no es trencarà a les terres de l’Ebre. Ho tenim tan clar, com l’objectiu que perseguim i que ja comencem a albirar. Al Perelló, a Camarles i a l’Ampolla s’està gestant el futur que es correspon amb la voluntat de la gent i jo hi seré per veure com el sol es pon pel costat d’Espanya.