dijous, 12 de setembre del 2013

Les veus autoritzades de l’espanyolisme 

Situem-nos. 12.09.2012. Veus autoritzades de l’espanyolisme (tant d’aquí com d’allà) fan el seu anàlisi sobre la manifestació del dia anterior a Barcelona. Tot i reconeixent amb la boca petita, això si, l’extraordinari èxit de la convocatòria amb més d’1 milió de persones al carrer, dilueixen el seu impacte argumentant que no es pot considerar una fita de l’ independentisme i si, per contra, d’una resposta ciutadana a la crisi i el desencant. Els manifestants a favor de la sobirania, seguia la reflexió, eren una testimonial minoria, davant de la gran majoria d’aturats, retallats i descontents amb la situació social i econòmica del país. 

Doncs bé. 10.09.2013. Les mateixes veus (cada cop menys autoritzades) declinen assistir als actes de la Diada i concretament a la Via Catalana per la seva inequívoca vocació independentista. El missatge és clar i no deixa lloc a dubtes: la convocatòria per la Via és únicament en favor de la sobirania nacional i no es planteja, ni tan sols, el dret a decidir. L’espanyolisme (d’aquí i també d’allà) denuncia públicament la manca d’ambigüitat de la crida i renuncia, com no podia ser d’una altra manera, a participar-hi. Aquest cop, queda clar, perquè les veus autoritzades de l’espanyolisme ens ho han fet veure, que la convocatòria és per la Independència, única i exclusivament, per la Independència de Catalunya i no admet el més petit dels dubtes.

Resposta: dos milions de persones recorrent el país d’un extrem a l’altre amb sucoses i significatives derivades. 

Que ha passat d’un any a l’altre? Perquè d’un grupet insignificant d’independentistes pels carrers de Barcelona (segons les veus autoritzades de l’espanyolisme) hem passat, quan la consigna de la convocatòria era tan inequívoca i precisa, a dos milions de persones repartides per tot el territori? O l’any passat varen tergiversar els fets o aquest any sortiran tots a la foto. Ja ho deien les velles sàvies: abans s’enxampa a un mentider que a un coix. 

Per cert, com que l’excusa de l’ambigüitat ja no és sostenible per la claredat de la convocatòria i la resposta dels convocats, les veus autoritzades de l’espanyolisme han emprat, aquest cop: 12.09.2013, el recurs de la divisió i els intangibles. Si són dos milions de participants, nosaltres els dividirem per 5 i ja veureu com ens quadren els números. Això sense comptar la gent que no hi va assistir: en un Planeta amb 7.000 milions d’habitants, penseu en totes les persones que es van quedar a casa seva perquè estan en contra de la independència de Catalunya. 

Les veus autoritzades de l’espanyolisme són un bé de Déu pel futur del meu país.