Renunciar a la glòria

Final previsible

Les instruccions? Clares: l’Europa ha de perdre el seu partit per evitar tràgiques caramboles que el poguessin fer pujar directament a 2ª. B. Ja s'ha anat massa lluny i la cosa es pot descontrolar, se'ns pot escapar de les mans. 

Amb una derrota pròpia s’evita qualsevol especulació i es depèn d’un mateix per defugir l’ascens. Amb aquesta necessària mesura es guanya temps (i raons) per dissenyar l’estratègia més convenient per continuar un any més a Tercera. 

Desprès vindran els play-off i serà més fàcil “ensopegar” sense quedar en evidència i venent la idea de que s’ha intentat fins el darrer moment, però que ha estat impossible. Es quedarà bé per la foto. El Club traurà pit. Els mitjans lloaran la gesta. Els 4 socis quedaran contents i “la vida sigue igual” que cantava Julio Iglesias. 

La Junta Directiva, per boca del seu President ja ho ha deixat clar: o romanticisme o societat anònima. Obrir el paraigua quan plou és, malgrat la seva simplicitat, un gest representatiu d’un estat evolucionat d’intel•ligència. 

Les elits poden, a la pràctica, dirigir un club de barri, però no podran mai identificar-se amb la seva personal idiosincràsia.