Cromos

Cromo 16 

I ara, la veritat: des de fa tres cents anys el castellà ha estat una arma, no només d’oposició, sinó de substitució del català. Una arma que ha estat imposada, sovint per la força de les armes, i que ha sigut extremadament bel•ligerant contra la llengua pròpia del país ocupat. Tres cents anys de genocidi lingüístic que, malgrat els esforços i els mitjans esmerçats en l’afany, no han aconseguit el seu objectiu. 

Des de fa trenta anys el català és, com en qualsevol altre país normal, la llengua que s’ensenya en les escoles i, en cap cas, és un arma contra res, sinó una eina d’aprenentatge imprescindible en qualsevol societat civilitzada. Sense renunciar a l’ incorporació de cap idioma, la llengua pròpia del país ha de ser la llengua vehicular a l’escola i la llengua comuna en tots i cadascun dels àmbits que li corresponguin territorialment. 

Tal i com estan les coses, el castellà és a Catalunya, com el musclo zebra al Delta de l’Ebre: una espècie invasora i molt competitiva, que s’enganxa a les plantes aquàtiques i als altres musclos. Això provoca una pertorbació i un perill per a la diversitat dels ecosistemes. 

Perquè aquest diari és diu La razón?